La certesa d’haver de confiar en la incertesa

SANDRA MOLINA

Ha retornat la companyonia que es diluïa en un ambient carregat de competitivitat a les aules. La dedicació i entrega del professorat esdevenen actes d’empatia que s’agraeixen més que mai. Resulta, doncs, irrefutable el fet que vivim una situació que no entén de diferències quan l’objectiu és comú: vèncer-la. No obstant això, no podem passar per alt l’existència d’una bretxa tecnològica i un classicisme que, per fi al descobert, evidencien la fragilitat del sistema, i cal fer partícip a la societat. Per tant, ara més que mai es fa preeminent una educació en ètica i valors per sobre de tot, a fi de minimitzar les diferències que pretenen allunyar-nos els uns dels altres i romandre units davant dels reptes que ens planteja aquesta conjuntura.

La principal paradoxa insòlita és seguir ensenyant càlcul i gramàtica quan al món li manca solidaritat, cooperativisme i empatia. Perquè, com diu Theodore Roosevelt, educar una persona en la ment però no en moral és educar una amenaça per a la societat. És seguir obviant una evidència absoluta que ara és la base per a la supervivència.

Aula buida d'un institut de secundària. Jeffrey Hamilton

El confinament ens ha despertat d’una realitat a la qual estàvem sentenciats a seguir de manera inqüestionable, ha valoritzat de cop la vida en comú i ens ha conduït cap a la llibertat a través de la reflexió sobre les certeses imposades. Si aquesta és una guerra en silenci, ha donat veu a milers d’estudiants que no es conformen amb un d’aquí uns dies, perquè potser demà ja és tard. Els mateixos que volen dissipar tots els dubtes afegits als ja existents que comporta la prova de la selectivitat, la qual de ben segur no han deixat de sentir ni en somnis.

Incertesa, pressió i un volum excessiu de treball són components que completen el dia a dia de l’alumnat i el condemnen a un confinament encara més estricte, envoltats de quatre parets.

Què surrealista és que les decisions sobre educació es prenguin sense comptar amb el propi alumnat que, en moltes ocasions, és doblement descuidat. Parlem d'aquells que no gaudeixen, no dels luxes, sinó de les tecnologies bàsiques i necessàries exigides per la societat. Sense una connexió Wi-Fi adequada o simplement sense ella, amb un aparell electrònic lent i, fins i tot, sense llum a casa, un de cada tres alumnes d’arreu del país han de fer front a una crua realitat: la normalització de les circumstàncies per part de molts professors que proposen la via telemàtica com l’única i, fins i tot, veuen aquest context com una oportunitat per reforçar l’ús de les TIC, subtil manera de fomentar les desigualtats.

Davant el cas omís que el Ministeri d’Educació ha fet al reclam del Sindicat d’Estudiants i en un panorama canviant, es fa pública la data de la selectivitat. Amb el seu futur en l’aire, el que sempre han dit que s’ha de repensar, ara s’ha de decidir a corre-cuita, incidint en l’error i en predictibles penediments.

Prometen avaluar l’alumnat en condicions de justícia i equitat. Però, es garanteix l’equitat quan no existeix una prova única i la diferència està en el nivell de cada una per comunitats? I la justícia es veu reflectida quan ara l’alumne ha de configurar-se ell mateix l’examen conforme el que hagi treballat prèviament a classe o per compte propi?

El que més crida l’atenció és, sens dubte, la previsió de tornar a l’activitat presencial al menys quinze dies per repassar i preparar l’alumnat per a la prova. Es pretén solucionar en dues setmanes el que no s’ha sabut gestionar en un mes. I això sense parlar de la irresponsabilitat que seria fer retornar els alumnes a les aules, les quals són un focus evident de contagi.

Quan tot passi i es torni a la rutina que tant es troba a faltar, tant de bo segueixi havent-hi companyonia a les classes. Dedicació i entrega del professorat. Bretxa tecnològica i classicisme zero. I una educació en ètica i valors tan necessària.

Res mai havia aconseguit aturar-ho tot, fer-nos frenar i fer-nos pensar. I és aleshores quan ens adonem que, com exposa Gustave Flaubert, la vida ha de ser una incessant educació.

#confinament #coronavirus #selectivitat #desigualtat #futur #ètica