UN NOU HORITZÓ PER A L'EDUCACIÓ
- A un pas del futur
- 6 may 2020
- 7 Min. de lectura
Actualizado: 27 may 2020
Cap aspecte de la nostra vida ha romàs intacte davant la COVID-19, inclosa l’educació. Per això, ha estat inevitable donar pas a una forma d’aprenentatge que, malgrat no ser nova, sempre ha estat en segon pla: la docència virtual.
Carla Miñarro, Sandra Molina, Eva Moreno i Idoya Oria
El dilluns 9 de març la petita localitat alabesa de Labastida es va convertir en el focus de la premsa. Era la primera localitat espanyola en tancar els col·legis per risc de coronavirus. La majoria dels ciutadans creien que era un cas aïllat. Tanmateix, no va ser així. Durant aquella setmana, les comunitats autònomes van anar tancant tots els centres educatius. Els alumnes creien que anaven a ser quinze dies de vacances.
Poc va durar l'alegria per als 9,8 milions d'alumnes espanyols, ja que en aquest moment es començava a gestar un nou escenari: la docència online. Tots tenien molts dubtes i l’únic coneixement que es tenia era que la Xina va ser el primer país en adaptar l'educació a la docència en línia, des del dilluns 17 de febrer. Després, Itàlia va ser el precursor a Europa, fins que la decisió es va instaurar a Espanya el dilluns 16 de març. L'ensenyament virtual acabava d'arribar a les vides de tots els estudiants del planeta per quedar-se, almenys per un temps.
Mapa interactiu sobre el seguiment mundial del tancament de centres educatius pel COVID-19. Elaboració pròpia.
El principi d’una nova realitat
Els principis mai han estat fàcils. Sens dubte, el canvi de la docència presencial a la virtual i totes les seves conseqüències, no anaven a ser una excepció. El nou escenari davant el qual es trobava tota la comunitat estudiantil era insòlit i, per descomptat, no anava a ser senzill de gestionar ni per al professorat ni per a l'alumnat.
Cada centre educatiu va decidir adoptar les mesures que creien més avantatjoses per als seus estudiants. L'objectiu principal era afavorir l'aprenentatge de l'alumnat per obtenir els millors resultats. En Josep Quiles, professor de l'Institut Vilanova del Vallès, declara que el primer mes d'adaptació no va ser fàcil: "sabíem que havíem d'acompanyar als alumnes però no sabíem com". Tanmateix, una vegada establertes les pautes a seguir per desenvolupar eficientment la docència virtual, tot es va començar a portar de la millor manera possible.
Un accés universal?
Ni tots els estudiants tenen accés a Internet, ni tots els qui accedeixen ho fan en igualtat de condicions. Segons dades de l’Institut Català d’Estadística del 2019, el 94% de les llars catalanes poden connectar-se a Internet i el 84,9% disposen d’un ordinador. Tot i això, cal mostrar el rerefons i és que, amb els pares teletreballant i els germans amb les mateixes necessitats educatives, l’aparent privilegi passa a ser compartit.
Considerant el percentatge de famílies que compten amb un televisor a casa, les xifres ascendeixen fins a pràcticament el 100%. Per això, s’ha procedit a la implantació de classes als canals de televisió pública. No obstant això, les aplicacions més utilitzades pel seguiment de la docència virtual són Zoom, Google Classroom i Microsoft Teams. Així, la crisi de la COVID-19 evidencia un problema que, tot i semblar nou, sempre ha existit i per fi surt a la llum: la bretxa digital, ara també educativa.
Llars amb connexió a Internet a Espanya (2009-2019). Elaboració pròpia.
Un informe elaborat per la Fundació Mobile World Congress basat en la ciutat de Barcelona ha determinat que aquestes desigualtats són molt significatives entre barris, especialment depenent del nivell d’ingressos. A més a més, l’escletxa empitjora quan es combina amb altres variables com l’edat, l’educació i l’ocupació. Mentre que el 89% de la població d’un barri amb renda alta disposa d’un ordinador portàtil o de sobretaula, hi ha una diferència de més de 30 punts percentuals amb el un barri de renda baixa. Precisament, si es té en compte el tram d’ingressos més baixos (900 euros mensuals nets o menys), el 34,8% de les llars no disposen d’un ordinador, el que representa més de 343.000 llars. Amb tot, aquesta conjuntura ha obligat a canviar la docència presencial per una pantalla d’un dispositiu digital.
Impressions de l’alumnat i del professorat
El paper dels docents és molt important per a la formació de l'alumnat i el seguiment del temari. Tot i això, la majoria dels alumnes pensen que aquest treball ha estat insuficient. Tots opinen com en Jorge Carpio, estudiant de 2n de Batxillerat a l’INS de Bruguers: “alguns professors tenen la voluntat d’esforçar-se intentant impartir classes de la millor manera possible”. D’altres no ho fan i no es pot permetre”. A més a més, aquest col·lectiu d’alumnes creu, tal com explica la María de la Fragua de l’INS Vinyes del Vallès, que el volum de feina d’algunes assignatures és excessiu. En canvi, el treball d’altres és escàs i inútil.
Entre companys hi ha una gran col·laboració i es fan costat entre ells, ja que en aquesta situació és essencial cooperar. L'Ariadna Garcia, de l’institut Torrent de les Bruixes, descriu que la companyonia ha millorat moltíssim. Tanmateix, absolutament tots prefereixen la docència presencial perquè, segons en Marc Gallardo de l’INS Vilanova del Vallès, és millor l’ambient i la disposició que tenen per treballar.
“Tothom s’ha hagut d’espavilar, sobretot amb la tecnologia”
L'avaluació de la docència virtual ha estat un altre focus de debat. D'aquesta manera, tots els entrevistats pensen que no és just que s’avaluï igual la docència online que la presencial perquè les circumstàncies d’aquest moment no són iguals per a tothom, tal com manifesta en Marc Robles que està estudiant a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó. No obstant això, els entrevistats pensen com en Josep Rubio, del Col·legi Sagrada Família: “els professors ens comparteixen els PDF del tema en concret i fem videotrucades”.
La preocupació per part del professorat és d'agrair en aquestes circumstàncies. No obstant això, depenent de l’institut, hi ha diferents opinions. Mentre que uns comenten que reben molta ajuda per part dels professors, com en Pau Segura de La Salle Horta, d'altres conceben que es troben bastant desemparats. La Paula Canillo, alumna d’INS de Bruguers, exposa que “tenim la mínima ajuda per part d’ells”.
Aquesta situació d'excepcionalitat ha despertat sentiments com la malenconia. Així, l'Aina Coll, alumna de l’institut Intermunicipal del Penedès, reclama anar a l’escola, ja que troba que el ritme de treball és més difícil des de casa. Quant a l’afectació psicològica, uns suposen que les circumstàncies no els han perjudicat i d’altres com l’Andrea Pérez, d’IEA Oriol Martorell, observen que “mai havíem treballat tant a l’ordinador i, això, ens ha creat una mena d’ansietat”.
En relació amb el professorat, la seva tasca és fonamental per la finalització del curs de la manera més eficient possible. La Clement Fuente, docent de La Salle Congrés, comenta que envien correccions de les tasques per motivar als alumnes i després les comenten en la trobada virtual. A més a més, segons Fuente, els avantatges de les classes online són que “tothom s’ha hagut d’espavilar, sobretot amb la tecnologia” i els inconvenients que “falta tracte humà”. Per últim, en Josep Quiles, professor de l’Institut Vilanova del Vallès, valora l’adaptació de l’escola i l’alumnat a aquestes circumstàncies i si està d’acord amb la flexibilitat de les PAU 2020.
Entrevista a Josep Quiles. Elaboració pròpia.
Consells dels experts
Molts d’aquests estudiants del món no tenen el costum d’estudiar des de casa. Per això, desconeixien la millor forma d’organitzar-se per tal que la situació no els superés. El psicòleg Guillermo Parra, de la Clínica Sant Jordi, dóna una sèrie de consells a l’alumnat perquè els hi sigui més fàcil seguir amb una rutina d’estudi estant confinats.
Els estudiants no han d’oblidar gaudir i cuidar del seu temps lliure, ja que és igual d’important que estudiar
En primer lloc, perquè es puguin concentrar han de buscar un entorn tranquil i recollit. Un cop trobin el seu espai, cal que ho mantinguin endreçat i disposar, únicament, del material necessari. Després, és fonamental la fixació d’uns horaris i de no anar amb pijama. Per tant, els alumnes s’han de marcar unes rutines i repetir-les cada dia.
En segon lloc, en Guillermo subratlla el valor que els alumnes s’organitzin el seu temps d’estudi i que no es confiïn. Fer-se un calendari i definir-se uns objectius per a cada assignatura els ajudarà per anar al dia i, així, no quedar-se enrere en cap matèria. Per això, cal que es connectin a les classes online per escoltar, prendre notes, relacionar coneixements, etc.
En tercer lloc, recorda que els estudiants no han d’oblidar gaudir i cuidar del seu temps lliure, ja que és igual d’important que estudiar. Una bona idea d’aprofitar el temps d’oci és organitzar trobades telemàtiques amb els amics o fer allò que mai han fet.
En quart lloc, el senyor Parra remarca que és important no comparar-se amb la resta de companys/es i saber modificar els pensaments negatius per altres més positius.
Una nova projecció de futur
La COVID-19 ha sacsejat amb força la nostra societat. La major incògnita és si, quan donem per controlada l'amenaça biològica, tornarem al punt en què vam iniciar el confinament o a una realitat amb nous reptes. És evident que una ràpida adaptació i una correcta solvència dels problemes que planteja la docència online és clau per finalitzar de la millor manera possible el curs acadèmic. L’adquisició de noves habilitats per part de l’alumnat i el professorat com assumir responsabilitats, guanyar autonomia o fomentar la companyonia i, molt necessàriament, prioritzar la salut de les famílies i l’acompanyament d’aquestes conduirà cap a un nou horitzó per a una educació més compromesa. A més de suposar un augment de la competència digital en els estudis, s’optimitzaran els sistemes virtuals educatius actualment emprats i guanyarà importància la ciberseguretat. Amb tot això, serà necessari un augment d’inversió en I+D per assegurar l’èxit del e-learning, un aprenentatge que, de moment, es duu a terme amb peus de plom.
El futur de l'educació. Elaboració pròpia.
Per a més informació
Ets estudiant i tens dubtes?
Comentarios