Ni ens tenen en compte, ni esperem que ens en tinguin
- A un pas del futur
- 1 abr 2020
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 20 abr 2020
EVA MORENO

La família creu que tot està bé, perquè la mainada matina “com tothom”, assisteix a classes de repàs a l'hora de l'esbarjo “igual que molta gent” , després va a entrenament de futbol, al conservatori de música i, quan no hi ha esport, acudeix a la piscina municipal i a classes d'anglès. Quan arriba a casa, s'enfronta, “com la gran majoria”, a les tasques escolars, i després de tot això, per fi pot jugar… ah no, ja és l'hora de dormir. Qui va dir que l'estrès no és cosa d’infants?
L'excés d'agenda i la pressió acadèmica exercida per les famílies sobre els infants està a l'ordre del dia. Moltes mares i pares exigeixen alts rendiments sense tenir en compte si els seus fills i filles poden o no aconseguir certes metes. Si traiem un vuit a l'examen, ens insten a esforçar-nos més perquè la pròxima vegada sigui un nou. I si aconseguim el nou, ens reclamen un deu. Però, què passa si traiem un quatre? Perquè ni som robots per a poder oferir sempre el nostre millor rendiment, ni tots estem preparats per al mateix nivell d'exigència. Nosaltres també volem obtenir els millors resultats acadèmics per així poder tenir un futur, se suposa, molt millor. Però si les expectatives que tenim, que ens posen, no tenen concordança amb les nostres capacitats, aquí arriben els “no valc per a res”, “els estic decebent”, “això em supera”. Per no arribar a aquesta situació, cal donar-li més valor a la persona que a una qualificació.

Les nostres famílies volen que traguem bones notes i, sobretot, que siguem els i les millors en alguna cosa. I tot això perquè desitgen que tinguem èxit a la vida, però clar, la paraula èxit té diferents significats. Perquè… Què és l'èxit? Per a mi l'èxit és poder dedicar-te al que veritablement t'agrada sense arribar a mirar més enllà dels diners que et pot aportar. Dedicar-te a allò que no t’agrada però que econòmicament et surt rentable, et portarà a poder aconseguir l’èxit laboral, però difícilment l’èxit emocional. Mentre que l’èxit professional t’omplirà les butxaques de diners, l’emocional és aquell que t’omplirà per dins, et donarà la felicitat. Cal destacar que podràs arribar a “l’èxit”, encara que no aconsegueixis fer el que vulguis, però això si, mai estaràs ple del tot. Ara, tu decideixes si vols ser una persona feliç o en canvi, una persona rica.
És normal que els nostres pares i mares ens desitgin grans coses per nosaltres, però entre desitjar-les i fixar-les com a objectiu hi ha un tros. Quan parlem de decidir el nostre futur més immediat, és important escoltar el punt de vista de tercers, però mai amb la finalitat de condicionar la nostra decisió. Mentre la mare et diu que has d’estudiar dret, el pare prefereix que siguis futbolista, i ja no parlem de què vol l'àvia i l'avi. Però clar, la gran pregunta és… Què vols tu? Perquè segurament ni vols estudiar dret, ni ser futbolista, ni ser el fill o la filla perfecta. Per tenir èxit, no has de complir ni el somni de la teva família, ni el de ningú, només el teu. Nosaltres hem de ser les persones protagonistes de les nostres vides, decidint què volem fer i què no. Per això, no hem d'estar esperant el vistiplau de la nostra mare o del nostre pare, ni hem de repensar sobre el nostre futur en cas que ells estiguin en desacord. Han d'entendre que ells ja van ser nens, ara ens toca a nosaltres. Perquè… Què vols, un infant perfecte o un infant feliç?
Quan la nostra família s'adoni que està bé això d'incitar-nos a estudiar, a ser les millors de la classe, però fins a un cert punt, sense que nosaltres hàgim de patir depressió, estrès, baixa autoestima o pensament de suïcidi, llavors sí que ens estaran ajudant. O quan comprenguin que guiar-nos, assessorar-nos i opinar, a l'hora d'escollir el nostre futur, és normal, però sabent que ells i elles ja han viscut la seva vida. Ara han de deixar als seus fills i filles que intentin escollir el futur de la seva. I si això no ho tenen en compte, com sempre s'ha dit, el que no aporti, que s'aparti.
Comentarios