UN SALT AL FUTUR

Des de l’arribada de la COVID-19, tot ha fet un gir de 360°. És per això que l’educació també s’ha vist afectada, especialment pel que fa a la selectivitat d’aquest any. Tanmateix, aquesta prova segueix tenint les mateixes funcions i objectius.

Carla Miñarro, Sandra Molina, Eva Moreno i Idoya Oria

El coronavirus ha obligat a modificar, en alguns aspectes, l’examen de la selectivitat. Això significa que les proves no canviaran de manera radical sinó que s’ajustaran a aquesta situació excepcional. En aquest sentit, s’ha intentat preservar la seva tipologia i estructura habitual.

Per tant, les PAU han canviat de dates i es faran al mes de juliol, en comptes del juny, en la majoria de comunitats autònomes espanyoles. Aquesta decisió sobre allargar l’examen s’ha pres com a mesura sanitària. A més a més, hi haurà més opcions per afavorir a tothom i les puntuacions s’adaptaran a les noves circumstàncies, és a dir, els enunciats de la selectivitat de 2020 seran més optatius que els dels altres anys.

Malgrat els canvis en el model d'examen, la selectivitat segueix sent la via més usual per accedir a la universitat i el propòsit dels alumnes no varia: obtenir la màxima nota per inscriure's a la titulació desitjada.

Mapa interactiu sobre les noves dates, horaris i continguts de les PAU 2020. Elaboració pròpia.

Què opinen els experts i els protagonistes sobre aquesta situació?

Els psicòlegs tenen un rol molt important pel que fa a tot el que estem vivint actualment. La prioritat dels professionals de la Psicologia en aquest moment és informar correctament sobre el virus amb l’objectiu d’evitar l’ansietat innecessària i donar suport a les persones afectades. Els experts ofereixen tant pautes d’utilitat relatives a la comunicació sobre l’epidèmia com consells i atenció psicològica gratuïta per ajudar a aquells que més ho necessiten. En aquest cas, és molt probable que els alumnes que s’enfrontaran a la selectivitat dintre de poc necessitin recomanacions dels especialistes.

En Guillermo Parra, psicòleg de la Clínica Sant Jordi de Barcelona, opina que “depenent de l’estil d’aprenentatge predominant de cada alumne i de la gestió personal d’estil de fer front aquesta situació, la docència virtual pot ser una amenaça o una oportunitat en la preparació de l’alumnat per a la selectivitat”. Tanmateix, tothom ha de tenir calma i no deixar-se endur per l’angoixa. És molt important veure les coses des d’una perspectiva més favorable i entendre que l’esforç d’ara tindrà una recompensa en el futur.

“Interessa que l’alumnat tregui la millor nota possible perquè pugui entrar a la carrera que vulgui”

A més a més, segons els psicòlegs d’Aquí T’escoltem, un servei per adolescents i famílies, la nova forma d’avaluar les PAU fa que l’alumnat tingui més neguit i estrès. És per aquest motiu que és essencial recordar que ningú està sol, ja que tots els alumnes de 2n de Batxillerat es troben en les mateixes circumstàncies. Per tant, si algú se sent desbordat psicològicament, ha de demanar ajuda a un professional. Ara mateix, l’autonomia dels estudiants juga un paper crucial perquè són ells qui s’han d’organitzar i ser responsables.

El treball dels docents és fonamental perquè els resultats de la selectivitat siguin els més bons possibles arran del coronavirus. Respecte a la docència, s’ha acordat donar tota la informació sobre la flexibilitat dels exàmens, els horaris, etc. També, el professorat pensa sobretot en el futur dels seus alumnes i intenten ajudar-los el màxim.

D’una banda, la Clement Fuente, professora de l’institut de La Salle Congrés, creu que és encertada la decisió de fer més flexibles els exàmens de les PAU 2020 i de canviar les puntuacions d’aquests. Segons ella, “interessa que l’alumnat tregui la millor nota possible perquè pugui entrar a la carrera que vulgui”. D’aquesta manera, la majoria dels docents d’aquest centre no s’han queixat de com seran les proves d’accés a la universitat d’aquest any.

D'altra banda, en Josep Quiles, professor de l’Institut de Vilanova del Vallès, comenta que “s’ha obert tant el ventall dels exàmens de la selectivitat que els alumnes aprovaran i no es notarà la situació que hem estat vivint”. Per tant, la flexibilitat no empitjorarà els resultats d’aquestes proves sinó que ho facilitarà. No obstant això, els estudiants no van igual de preparats perquè ha desaparegut la tercera avaluació a causa de la COVID-19.

Els protagonistes d’aquesta emergència educativa són els alumnes que es presentaran aquest any a la selectivitat. La majoria troba a faltar les explicacions pràctiques que feien a classe, el contacte visual i el no dependre d’una pantalla diàriament. Els conceptes més repetits per definir-la són: estrès, nervis i esforç.

L'opinió dels alumnes i exalumnes sobre la selectivitat. Elaboració pròpia.

Més enllà d’un examen

Després dels dos anys més durs acadèmicament per la gran majoria d’estudiants, el Batxillerat, una prova els obrirà pas cap al futur amb què sempre han somiat o els sentenciarà a un replantejament precipitat de les seves alternatives.

És pràcticament impossible que durant aquest període no hagin escoltat la paraula comodí: selectivitat. Els professors la fan servir en gairebé tots els seus discursos i classes de preparació i, fins i tot, resulta efectiva quan l’empren per cridar l’atenció. És evident, doncs, que aquest terme passa a formar part de la vida dels alumnes.

Així, les Proves d’Accés a la Universitat tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica, els coneixements i les competències adquirides durant els dos últims anys. Es van implantar per regular l’accés al sistema públic universitari i, en conseqüència, hi preval la idea d’igualtat d’oportunitats, en tractar-se d’un llindar únic per a tots els estudiants, i la salvaguarda dels interessos dels alumnes.

Amb tot, la realització d’aquestes no es limita a un simple examen, ja que un mínim error pot deixar l’alumne a les portes de la seva primera opció. Per tant, l’objectiu va molt més enllà d’un aprovat: es busca la màxima qualificació possible, perquè d’això depenen les futures possibilitats d’elecció. En cas de no obtenir-la, s’hauran de conformar amb segones o terceres opcions que podrien comportar un abandonament prematur dels estudis. No obstant això, hi ha alumnes que sempre han tingut clar a què es volien dedicar i, ni l’estrès patit durant tota la trajectòria acadèmica ni les possibles crítiques a les quals la seva elecció ha estat objecte, han pogut enderrocar la seva solemne decisió. Per això, és flagrant que un forçat canvi d’última hora per part d’aquells estudiants d’idees tan clares, una meta fixe i que veuen per fi la llum al final del túnel, els farà reaccionar de manera diferent d’aquells amb una vocació més qüestionada.

Cal destacar que ha estat una activitat criticada, controvertida i en constant amenaça quan els resultats no agraden. Molts detractors consideren que es tracta d'una prova purament memorística en què no s’imparteix coneixement, sinó maneres d’aprovar l’examen. Per això, s’han reclamat altres maneres de valorar el talent, que apostin per la cerca de la creativitat, despertant la curiositat dels alumnes. Així, considerant un evident excés de dades, s’apel·la a altres models alternatius que concedeixin als alumnes les eines perquè aprenguin a actuar amb criteri.

Sigui com sigui, és clar que constitueix el punt de referència que marcarà un abans i un després en la trajectòria professional de milers de joves esperançats i condicionarà el seu futur.

Avantatges i inconvenients

D’una banda, els avantatges que es deriven de la selectivitat són:

En primer lloc, et dona l'oportunitat de millorar la nota final amb la qual podràs accedir a la carrera que tu desitges. Encara que el Batxillerat compta un 60%, la selectivitat val un 40% i no és poc.

En segon lloc, la prova es divideix en dues parts, és a dir, una fase general i una específica. Aquesta última és voluntària i serveix per pujar nota. Això significa que amb la part obligatòria aprovada, l'alumne ja té superada les PAU. D'aquesta manera, qui no es presenti a la fase específica, pot dedicar més temps a estudiar la general.

En tercer lloc, no existeix límit de convocatòries. Per tant, això possibilita que l'alumnat es presenti un número il·limitat de vegades fins que aconsegueixi la nota necessària per a poder estudiar la carrera que es vol.

D’altra banda, els inconvenients més importants són:

En primer lloc, en solament tres dies, et jugues el 40% de la nota final amb la qual podràs accedir a la carrera desitjada. Això no és del tot just, sobretot per a aquells que durant batxillerat han obtingut una bona nota i, potser, a causa de la pressió i l’ansietat que genera, els hi baixa la nota en aquests tres dies.

En segon lloc, per a tenir oportunitat de presentar-se a aquests exàmens de maduresa, l'estudiant ha de superar 2n de Batxillerat. L’alumne pot caure en la temptació de pensar en el futur i menysprear les assignatures específiques, dedicant més temps d'estudi a les que són obligatòries. Això pot provocar el suspens d’algunes assignatures i, com a conseqüència, no poder realitzar la selectivitat.

En tercer lloc, l'alumnat ha de tenir mitjanament clar què estudiarà des de 4t d'ESO, ja que al final d'aquest curs haurà de triar una modalitat de Batxillerat que li condicionarà. Això és un gran inconvenient perquè, en la majoria dels casos, l'alumnat de 4t d'ESO està molt perdut pel que fa al seu futur.

Avantatges vs inconvenients de la selectivitat. Elaboració pròpia.

17 autonomies, 17 exàmens diferents

"Sens dubte la selectivitat és més complicada aquí que en una altra comunitat", aquesta és la frase més repetida pels alumnes que afronten cada any les PAU. No importa en quina comunitat autònoma et trobis. Qualsevol estudiant dirà que juga en inferioritat de condicions respecte als seus paisans per diversos motius que van des de la quantitat del temari a avaluar fins a les dates en les quals es realitzen els exàmens. Aquesta argumentació és causada perquè cada autonomia dissenya i realitza les seves pròpies proves i, la nota obtinguda en aquestes es pot utilitzar per a accedir a qualsevol universitat del país. Per tant, estan tots els estudiants examinant-se en les mateixes condicions?

Les assignatures per a avaluar són les mateixes en tot el territori i el currículum, en general, exceptuant l'assignatura d'Història d'Espanya, no és molt dispar entre aquestes. En el cas de Catalunya, Comunitat Valenciana, País Basc, Navarra, Illes Balears i Galícia, que tenen una llengua cooficial, els coneixements sobre aquesta s'avaluen en un examen en la fase general.

El motiu de la queixa generalitzada és causat per la diferència en el model d'examen i les particularitats d'aquest. Col·lectius estudiantils, professorat i, fins i tot, alguns partits polítics com Partit Popular i Ciutadans han presentat propostes al govern per obrir un procés de negociació i aconseguir, així, una selectivitat única en tot el país. Aquests últims van manifestar a principis de juny de 2019 el seu neguit arran de la dificultat excessiva de l'examen de Matemàtiques a la Comunitat Valenciana. A aquesta proposta, Isabel Celaá, Ministra d’Educació, va declarar haver observat algunes incidències que assenyalen dificultats diferents segons la comunitat on es realitzi la prova. Això s’ha d’estudiar per garantir una selectivitat més homogènia i per garantir la diversitat de les competències de cada autonomia.

Aquesta afirmació s'extreu fent una anàlisi dels indicadors de rendiment acadèmic en les diferents etapes educatives on els resultats obtinguts en l'ESO i en la Universitat són diferents dels de la selectivitat. L'exemple més clar el trobem a les Illes Canàries. Un estudi sobre la taxa de rendiment de l'alumnat elaborat per El Mundo revela que la comunitat insular, sent la tercera comunitat més ressagada segons l'estudi PISA, és la primera en la selectivitat, però que torna a ser la segona per la cua en la universitat.

El motiu de la queixa generalitzada és causat per la diferència en el model d'examen i les particularitats d'aquest

Les dates de les PAU també són diferents en cada territori, amb un marge de quinze dies en la convocatòria ordinària i de fins a un mes i mig en l'extraordinària, ja que la majoria de comunitats les realitzen en la primera quinzena de juliol, però Catalunya, Andalusia, Aragó i Múrcia continuen optant per les dates tradicionals: principis de setembre.

Nombre d'alumnes matriculats, presentats i aprovats a les PAU per comunitats autònomes. Elaboració pròpia.

Una mirada més enllà

Mentre que es reivindica una necessària onada d’educació innovadora, la realitat és que la selectivitat segueix avaluant majoritàriament continguts memorístics i no tan competencials. S’han anteposat la disciplina, els hàbits i la memòria a curt termini a una adquisició d’habilitats bàsiques i una actitud crítica que permeti resoldre els reptes que se li plantegen a l’alumne.

A més a més, diversos col·lectius reclamen fer la prova de manera més justa, que no sigui decisiva per obrir o tancar la porta del futur dels joves i que no els sentenciï a un replantejament de les seves opcions a correcuita. D’aquesta manera, s’aposta per un model que no redueixi en tres dies totes les aptituds i coneixements dels alumnes i que no porti a l’extrem la competitivitat, fet que determinarà en gran manera el futur professional de l’alumnat. Tot això a fi de garantir una prova ètica que valori sota el principi d’igualtat d’oportunitats a tota la comunitat estudiantil, el futur dels quals està en joc.

Per a més informació

Visita els exàmens dels anys anteriors a Selecat.cat

Les claus de la selectivitat 2020, per A un pas del futur

Una experiència personal de la mà de Manel Campillos

Una mirada més propera a la selectivitat, per A un pas del futur

#selectivitat #PAU2020 #batxillerat #pressió #alumnes #avantatges #inconvenients